Early to bed early to rise

Here is a sound piece I made for the Online Magazine Recto/Verso. I hope you enjoy it!

https://rectoversocollective.wordpress.com/early-to-bed/

 

Some new old projects!

I’m organizing my Blog a bit until my website is ready (the artist Carlos Valverde is working on it).  For now I’m posting some of my projects here that where a bit hidden.

MICHEL GONDRY / LEBENSREFORM / TIM BURTON
sculpture/escultura 2014

quimweb-20
quimweb-8quimweb
Michel Gondry / Lebensreform / Tim Burton is a constellation of sculptures that investigate different elements from the neo-ruralist and neo-folk movements of the 19th, 20th, and 21st centuries. A map of different branches of romanticism and naturalism makes us question the dynamics of the exposition space in itself.

El projecte Michel Gondry / Lebensreform / Tim Burton és una constel·lació de escultures que investiguen diferents elements del moviment neo-ruralista i neo-folk dels segles XIX, XX i XXI. Un mapa de diferents ales de romanticisme i naturalisme que ens porten a qüestionar les dinàmiques de l’espai expositiu en si mateix.

……………………………………………………………………………………………………………………………….

A PLACE NO CARS GO//curatorial project

a place finalA place no cars go_72_020

A place no cars go_72_018

429552_10151377681277214_79176048_n

A place no cars go_72_025A place no cars go_72_0162012
Barcelona A*DESK + Pou Studio

With/Amb:
David Armengol
Guim Camps
Mimosa Echard
Eva Engelbert
Wytske van Keulen
Marijn van Kreij
Pere Llobera
Mercedes Mangrané
Gerard Ortín
Design/Diseny: Enric Farrés

The exhibition,  “A Place No Cars Go”, aims to explore works by different artists, musicians and film writers who re-visit, in different ways, the idea of going back to basics. Kurt Cobain inspired by his hippy aunt throbbed with a mistrust of western society’s vision of progress. Kurt mentally and maybe physically committed suicide having spent years trying to dissolve into his interior self. The same year, the young hiker Christopher McCandless runs away from civilization and dies of hunger in the Artic tundra. Nowadays the idea of finding refuge in nature or intimate spaces (even if it is through death) is returning. We can see it in music, films, art and even politics. Some look at it from a critical perspective or pay tribute and others from an anthropological point of view. But clearly the idea of seeking refuge from recent progress or re-exploring the physical, uncharted, uncontrollable and pre-civilised world is latent. One could almost talk of a return to romanticism or a new counter enlightenment. From musicians like Davendra Banhart, to films such as Herzog’s  “Grizzly Man”, books like Richard Sennett’s “The Craftsman” and exhibitions like “Making is Thinking” at the Witte de With in Rotterdam.
The title of the project “A Place No Cars Go” comes from the song “No Cars Go” by the Canadian band Arcade Fire.  A band also known for dedicating their song, “Laika”, to Christopher McCandless the young hiker who died in Alaska in 1993 and whose life is depicted in the movie “Into The Wild”.

En Kurt Cobain, inspirat per la seva tieta hippy, desconfiava de la idea de progrés de la societat occidental. En Kurt se suïcida mentalment i possiblement físicament després d’estar anys intentant desaparèixer dins d’ell mateix. El mateix any, el jove excursionista Chistopher McCandless s’escapa de la civilització i mor de gana a la Tundra Àrtica. Ara està tornant aquesta idea de refugiar-se a la naturalesa o en espais íntims (encara que sigui a través de la mort). Ho podem veure en el sector musical, en el cinema, la televisió, les arts visuals i fins i tot, en la política. Alguns ho enfoquen des d’un punt de vista crític o d’elogi, i d’altres, amb una visió més antropològica. En tot cas, és evident que està latent la idea de refugiar-se del progrés actual o de re-explorar el món físic, inexplorat, incontrolat i pre-civilitzat. Podríem parlar quasi d’un retorn al romanticisme, o d’una nova contra-il·lustració. Des de músics com Davendra Banhart, pel·lícules com “Grizzly Man” d’Herzog, llibres com “ The Craftsman” de Richard Sennett o exposicions com “ Making is Thinking” en el Witte de With de Rotterdam. L’exposició “A Place No Cars Go” explora els treballs de diversos artistes visuals, músics i cineastes que re-visiten, de diferents maneres, la filosofia del retorn a allò essencial.
El títol de l’exposició “A Place No Cars Go” vé  de la cançó “No Cars Go”, del grup canadenc Arcade Fire, coneguts també per dedicar la seva cançó “Laika” a Christopher McCandless -el jove excursionista mort a Alaska l’any 1993-, la vida del qual és també retratada en el film “Into the Wild”.

articles:
Juan Canela: Exit
David G.Torres: A*Desk (english and spanish)
Alba Benavent:Chiringuitodelarte
Anna Dot: Morir de Frio

……………………………………………………………………………………………………………………………….

MONSTER MOUNTAIN /LA MONTANYA DEL MONSTRE

2012
Collaborative project with the kids of the Factoria program /Projectes de participació col·lectiva amb els nens del taller la Factoria de St-Andreu
Workshop at the Centre Cívic St-Andreu with the artist Jordi Ferreiro/ Taller al Centre Cívic de St-Andreu amb l’artista Jordi Ferreiro

Monster Mountain was a game I played with the kids at the Factoria program
 of the Civic Center of Sant Andreu in Barcelona where I was invited to
 organize an activity for kids. First I hypnotized everybody (parents and 
kids) into believing that we were a tribe that had been attacked by a
 monster. Our objective was to recuperate our treasures from the monster’s
 cave and rebuild our camp. The monster lived inside the Civic Center of the
 town hall. Once we had recuperated and rebuilt our camp we sang and danced. 
Some questions I had in mind during this project was how can we think about 
public and private property with kids? How can and how do kids relate to the idea of public institutions? Are public and private institutions the same for them? Are they simply different places where rules are imposed upon them? How do kids in Barcelona relate to what is publicly organized? How do their parents see these activities? Why are public institutions interested in organizing these free events?
……
La Montanya del Monstre és un joc al que vaig jugar amb els nens del programa “La factoria” del centre cívic Sant Andreu. Començava per hipnotitzar a tothom (pares i nens) per fer-los creure que érem una tribu i que un monstre ens havia atacat i robat totes les nostres pertinences. El nostre objectiu era recuperar els els tresors que ens havia pres i reconstruir el nostre campament. El monstre vivia dins del centre cívic. Un cop vam haver recuperat allò que era nostre i reconstruït les nostres cabanyes vam ballar i cantar d’alegria. Algunes preguntes que tenia en ment per aquest projecte eren com podem pensar amb nens sobre la noció d’institució pública i privada? La veritat és que no ho sabia, però agafar coses d’un centre cívic per construir-nos un niu semblava una opció. Com es relacionen els nens amb la idea d’institució pública? Alló públic i privat és el mateix per un infant? Són només diferents espais amb imposicions diferents? Com es relacionen els nens de Barcelona amb allò organitzat per l’institució pública? Com veuen els seus pares aquestes activitats? Perquè estan interessades les institucions públiques en organitzar esdeveniments d’aquest tipus?

……………………………………………………………………………………………………………………………….

MASTERS IN PROFESSIONAL ARTIST ASSISTANCE /
GRAU D’ASSISTENT D’ARTISTA PROFESSIONAL

2011
Collaborative project co-organized with Enric Farré/ projecte de col·laboració amb Enric Farrès
Hangar + Sala d’Art Jove, Barcelona

The Masters in Professional Artist Assistance is a project by Enric Farrés and Quim Packard which, through a series of participative activities and events (workshop, entrance examination, rolling office), they make room for debate on aspects about the contemporary artist’s profession and its present context.  The artist assistant is an important figure in the art industry.  Often forgotten, he can be considered the hero of the intestines of the art profession. As artist can decide to try to change and question the establishment, his assistant can only learn to adapt. The assistant has to be a professional chameleon, an expert in the versatile.  Not only does he have to be elegant and wise, but he also has to sew, paint, glue, sometimes cook, organize events, program.  If, every time it is more difficult to pin-point the abilities needed to become an artist, it is close to impossible to define the skills his assistants need.  The project becomes a critical, satirical approach on the educational field in the arts.
……
El Grau d’assistent d’artista professional és un projecte que a través d’una serie d’accions de participació col·lectiva (workshop, proves d’accés, secretaria móvil i publicació) genera debat sobre aspectes actuals de la professió de l’artista i el context que l’envolta. Utilitzem la figura de l’assistent com a representació irònica de l’artista precari que somia en ser algun dia artista professional. L’assistent es pot entendre també com un especia d’heroi del procés. Una reflexió  nostàlgica cap un treball manual amb un objectiu delimitat. Per contraposar-lo al treball volàtil  i precària del productor cultural que somia en aconseguir algun dia estabilitat i reconeixement. El Grau d’assistent d’artista professional és un projecte en procés que continua proposant activitats que es pot seguir a la pàgina: http://viuimata.wordpress.com/. 

……………………………………………………………………………………………………………………………….

THOMPSON STUDENT ASSOCIATION (TSA)

thompson party2011
Collaborative project/Projectes de participació col·lectiva
Espai Cultural Caja Madrid, Barcelona

TSA was created to help make the CAMPUS workshop more enjoyable and agile. Its objective was to create a platform from where it could organize activities and situations on the side of the official program searching to facilitate the exchange of ideas and opinions with the participants of the workshop. Using the disguise of a student association, the TSA gained a certain role of authority which permitted it to play and move around the cracks of the program. The TSA organized an “Off Campus” party and a meeting to discuss possible problems within the organization of the month. We invited the members of CAMPUS to form different student societies or commissions, this way the course became, in some way, a Role Playing Game. We founded the TSA magazine of the week which was created collectively,we organized the art piece of half a day, in which the curator of the week would nominate or create a piece of art every half day; And finally we organized the Association’s final art show which showed works created by it’s members.
……
La Thompson Student Association (T.S.A) és una plataforma infiltrada dins del taller CAMPUS que buscava agilitzar i fer més amè el procés d’aprenentatge i de producció.  CAMPUS es plantejava com un espai de trobada entre diferents artistes emergents de Barcelona on compartir i aprendre sobre diferents processos de producció.  La T.S.A plantejava eines o situacions per intercanviar dubtes i opinions sobre el mateix funcionament del taller. Utilitzant la “disfressa” d’associació d’estudiants, la T.S.A s’auto otorgava un rol d’autoritat que li permetia jugar i situar-se entre les fissures de CAMPUS amb més facilitat. La T.S.A va organitzar la festa “Off Campus” i una reunió plantejant possibles problemes amb el funcionament del taller.  També va convidar tots els  membres a jugar a fer comissions i càrrecs dins de l’associació transformant d’aquesta manera el taller en un joc de rols.  Per altra banda, es va formalitzar la revista setmanal de la T.S.A i instaurar el concepte d’obra d’art del mig dia, on el comissari de la setmana situava en una peanya una peça. Per concloure el projecte es va crear una instal·lació simulant una mostra de pintures dels alumnes membres de la T.S.A.  La instal·lació anava acompanyat d’una cançó d’estil post-punk amateur que preguntava a l’espectador la raó de la seva visita a l’exposició.

……………………………………………………………………………………………………………………………….

MONSTERS WHALES AND GET-TOGETHERS /
MONSTRES, BALENES I TROBADES                                                                          

2010/2011
multidisciplinary investigation project/Projecte multi-disciplinar d’investigació
Nau Estruch, Sabadell

What to do as an “artist” in an art center residence such as Nau Estruch in Sabadell.  Wondering about my role and responsibility as an artist, I decided to explore the possibility that my position offered me.  Doing so, I organized an electro-pop concert in my studio, got together with friends to talk about my position, set up a hot-dog stand, walked around the city, and visited the astronomy museum.  In this way I lazily inhabited the art center and investigated, through a comfortable “flaneur” attitude, the social relationships that exist around the institution. Simultaneously this enabled me to look for, maybe, a more coherent and comfortable way to use their facilities and power. The project took the form of a comic book explaining, in a surreal way, my experience in the center.
………
Un projecte d’investigació sobre l’experiència vivencial de ser artista resident a Cal Estruch de Sabadell.  A través de l’actitud “flaneur” i d’adolescent mandrós  vaig organitzar un concert d’electro-pop, muntar una parada de frankfurts de cartró,  conèixer a zombis,  quedar amb amics, parlar amb adolescents i visitar  museus d’astronomia, entre d’altres coses.  Volia experimentar sobre les formes d’habitar un centre d’art.  Un reflexió sobre les relacions que s’estableixen entre l’artista, un centre de residencia i expositiu, els visitants i el meu entorn social més proper.  El projecte es formalitza en una instal·lació d’objectes referents al procés de treball, dos vídeos i un còmic.  Simulant d’alguna manera un local de joves adolescents.  
……………………………………………………………………………………………………………………………….

WELCOME TO OUR MUSEUM PLEASE COME IN AND SMELL THE FLOWERS/
BENVINGUT AL NOSTRE MUSEU SI US PLAU PASSEU I OLOREU LES FLORS

vista cub2010
Collaborative project/ Projecte de participació col·lectiva
Espai Cub LaCapella, Barcelona

Welcome to our museum please come in and smell the flowers is a project where I invited 14 friends to take part in a collective process of deciding what to show in an art gallery space. The project began by creating a work-in-process where enthusiasm, digression and affection were the central motives. The project was an experiment on working with non-professional dynamics. The end of this process was to generate an exhibit in the Espai Cube. Some of the questions behind the project are: How could a more personal and familiar form of working cohabit with an institutional art context?  Could more intuitive and small collaborations be more effective in building social structures more adapted to the community? How could small groups based on non professional relationships ways of collaboration take a more important role in the arts industry and in society in general?
…………
Treball expositiu on proposo a 14 amics meus a participar en un projecte col·lectiu sota un procés on l’entusiasme, els lligams afectius i la divagació són els motors principals.  L’objectiu final del proces era produir una exposició. El projecte es pot entendre com a un experiment i plataforma per produir debat sobre la professió d’artista i les formes de producció cultural. Donant èmfasis als lligams afectius com a nucli des d’on produir cultura.

www.myspace.com/alexkirilove

……………………………………………………………………………………………………………………………….

DEER MAN AND OTHER STORIES OR “I LOVE CONTEMPORARY ART EVEN MORE NEXT TO YOU BABY”/
L’HOME CÉRVOL I ALTRES HISTÒRIES O “COM M’AGRADA L’ART CONTEMPORANI SOBRE TOT AL TEU COSTAT BABY”

2010
Theater Sketch 10’/Acció teatral 10′
Nau Estruch, Sabadell

A theatrical sketch of a nice conversation between three semi fictional characters.  A  portrait of contemporary art’s political, economical and social structures, its institution and role in society in Catalonia.  Using a friendly, comical and standard theatrical presentation we exposed ideas and questions about the art world.  Ideas such as: is it important that artist think of not only investigating new forms and perspectives, but also of communication and reaching the broader public?  How does a community, the art professionals and politicians intentions relate and bring forth art projects and art institutions? If broadening the contemporary arts public is important and if it’s necessary, how can it be done?
……
Esquetx teatral on tres personatges es qüestionen com fer que un centre d’art contemporani tingui èxit.  En un atmosfera irreal i absurd els protagonistes conversen sobre qüestions sobre el context artístic i el seu funcionament intern.  Trobant solucions iròniques i fantasioses als problemes de gestió acaben transformant una reunió de treball en una trobada lúdica i musical. Utilitzant un llenguatge i format narratiu pròxim al teatre amateur que busca semblar professional, l’esquetx ens involucra en una reflexió sobre el les estructures i dinàmiques internes del sector professional de l’art contemporani a Catalunya. Qüestionant la necessitat real de construir nous centres d’art contemporani, les intencions no visibles de potenciar aquestes estructures, la sobre-institucionalitzió del context, la falta d’espontaneïtat i fluïdesa en els processos de treball i la falta de contacte amb altres processos de producció de coneixement.  ……………………………………………………………………………………………………………………………….

Image

……………………………………………..

namaste

Image

…………………………………………………………………………………………..

school will kill you

Image

……………………………………………………………

follow your heart

…………………………………………………………………………….

Image

…………………………………………………..

you rock my boatinternet